La gran cacera del tresor del Pere i l’Enric

An English version of this post is also available.

Darrera de Wiki Loves Monuments hi ha moltes històries interessants, petites i grans, totes valuoses. És impressionat l’entusiasme mostrat pel que agafa una bicicleta per fer un parell de fotos d’un monument perdut només per compartir el seu patrimoni local amb el món. Però també és impressionant la motivació dels participants més actius. El Pere i l’Enric són els participants globals més destacats, els que han aportat de llarg més fotos desprès de 15 dies des de que va començar l’edició Wiki Loves Monuments del 2012.

La història comença el setembre del 2011 quan hi van participar amb unes 1.000 fotos cadascú. La primera foto que va carregar l’Enric a Wikimedia Commons va ser d’un monument gràcies a l’empenta del Pere. Deia que no l’interessava el concurs, que ell no és gens competitiu, però que volia ajudar a completar les llistes. Poc a poc es van anar engrescant,

Enric: “He sortit a fer dos o tres fotos i torno a casa amb vuitanta.”

i coordinant la cacera de monuments,

Enric: “Plegant de la feina n’he fet tres més on ja no cal que hi vagis.”

Pere: “Pujant en bicicleta per allà, traient el fetge per la boca, ja estava pensant que em cansava per res, que ja hi deuries haver anat tu abans, i que n’hauria tret més profit de tirar cap avall”

Una vegada acabat el concurs es van quedar amb les ganes de continuar, encara que parlaven de “ressaca”.

De cara a l’edició d’enguany, ens vam proposar una ambiciosa ampliació de les llistes de monuments incloent tot l’inventari arquitectònic, no només els elements amb el màxim nivell de protecció. El Pere i l’Enric, amb d’altres, hi han participat activament revisant, identificant i corregint l’inventari, feina que agraeixen des de l’oficina de patrimoni cultural. Ha estat un viatge per la història i l’art, diferenciant quins trams d’aqüeducte són romans o medievals, cercant plànols de la ciutat romana per localitzar elements, llegint documents administratius per esbrinar on és una escultura modernista desapareguda o inspeccionant un cementiri per trobar les coordenades d’una tomba destacada. A l’Indiana Jones li hauria encantat aquesta cacera de tresors.

Per exemple, a l’inventari hi ha registrat un drac modernista suposadament situat en la cantonada d’una antiga confiteria. L’Enric va visitar el lloc i no va trobar cap indici de cap drac ni confiteria. Va consultar un historiador local (“aquest drac tothom el busca i ningú el troba”) i el va informar que es troba exposat en el museu municipal. Però a l’historiador també li va picar la curiositat i va esbrinar que fa anys que el van retirar per restaurar-lo sense cap data prevista. No s’ha aconseguit cap foto, però la informació és igualment valuosa.

Cementiri, monument a les Víctimes de la Guerra (I)

Foto per Enfo


Un altre element de l’inventari és un grup escultòric en memòria als caiguts franquistes i que consta com a enderrocat i desaparegut. Tot i estar oficialment desaparegut s’ha aconseguit fotografiar les restes que es troben en el cementiri, un nou emplaçament sorprenent. La foto no guanyarà cap premi, però és molt valuosa.

Durant aquestes visites de camp comprovant monuments, el Pere i l’Enric no van deixar de fer fotos. Aprofitant caps de setmana, viatges o vacances van anar completant la seva col·lecció de tresors capturats. El Pere explica com es pot aprofitar qualsevol moment davant un monument, encara que sigui en el trajecte diari a la feina: només cal mirar amb interès al voltant i tenir una càmera a mà.

A les 00:01 h del dia 1 de setembre, el Pere ja va carregar la seva primera foto per aquesta nova edició, i des del primer minut està al capdavant dels més actius. Patia per si tindria prou temps en un mes per carregar tot el seu arxiu.

Pere: “A quina hora comença i acaba el setembre? Voldria allargar el mes tant com fos possible perquè veig que el temps serà just.”

Enric: “Tinc tantes fotos que ni amb dos mesos en tindria prou. El primer minut estarà més sol·licitat que l’anunci de cap d’any.”

Els primers dies l’Enric es trobava col·lapsat, fins que el Pere li va recomanar utilitzar una eina de càrrega massiva.

Pere: “Uau… sis-centes fotos d’una tirada. Veig que li has agafat ràpid la mida.”

De fet, tots dos han estat molt de temps col·laborant. El seu propòsit no és competir i asseguren que no guanyaran res, però que val la pena.

Pere: “Som uns malalts participant en un concurs que no guanyarem, i a més encomanem la malaltia.”

Enric: “Si em foto grans caminades solament per arribar a un casalot mig enrunat és perquè val la pena tenir-ne un testimoni gràfic, no perquè tingui cap opció a premis.”

Encara que es podia esperar vist el seu entusiasme, la seva participació activa ha estat una sorpresa pels organitzadors. La nostra enhorabona pels resultats i agraïment per la gran tasca de difusió del patrimoni cultural.

Nota: les citacions no són necessàriament textuals. Estan extretes de pàgines de discussió de la Viquipèdia. A Pere López, l’usuari Pere prlpz, li agrada anar en bicicleta per la ciutat. A Enric Fontvila, l’usuari Enfo, li agrada caminar i es queixa de perdre’s alguns llocs lluny del transport públic. Tots dos estimen els monuments.

Els comentaris estan tancats.